Conclusions

Tot i mancar algunes hores del Pràcticum per finalitzar-lo, ja he pogut arribar a algunes conclusions pel que fa a la dislèxia.
He pogut observar que el nostre sistema educatiu  utilitza una metodologia basada bàsicament en la llengua escrita, i que per tant, la base per accedir a qualsevol aprenentatge és la lectoescriptura.

Els alumnes que presenten dislèxia i que n'estan diagnosticats, estan realment perduts en aquest món. Se'ls presenten continuament entrebancs i dificultats, cada dia han de superar obstacles que els dificulten l'accés a tot tipus de contingut, per tant, les tasques escolars se'ls fan feixugues i sovint els desmotiven.

Per aquesta raó, crec que si el mètode d'ensenyament fos molt més audiovisual, i es tinguessin els recursos necessaris per tenir escoles molt més multisensorials implicaria un avenç no només per aquests nens, sinó per tots aquells nens que presenten qualsevol tipus de dificultat.

El fet de no disposar d'aquests recursos complica i dificulta encara més el poder oferir una resposta educativa adequada i correcte pels alumnes amb dificultats i necessitats educatives especials.

Tenint això present, considero que el que és fonamental en aquesta dificultat és una detecció precoç ja que es pot oferir molt més aviat recursos i estratègies a l'alumne per tal que convisqui amb aquesta dificultat, i que no estigui mesos, anys, o ni se l'arribi a diagnosticar i quedi perdut en el camí de l'aprenentatge.

Són fonamentals una intervenció i una reeducació d'aquests alumnes per oferir-los un camí una mica més planer, més adequat i realitzant una educació adaptada a les necessitats pròpies de cada alumne.