Tot i mancar algunes hores del Pràcticum per finalitzar-lo, ja he pogut arribar a algunes conclusions pel que fa a la dislèxia.
He pogut observar que el nostre sistema educatiu utilitza una metodologia basada bàsicament en la llengua escrita, i que per tant, la base per accedir a qualsevol aprenentatge és la lectoescriptura.
Els alumnes que presenten dislèxia i que n'estan diagnosticats, estan realment perduts en aquest món. Se'ls presenten continuament entrebancs i dificultats, cada dia han de superar obstacles que els dificulten l'accés a tot tipus de contingut, per tant, les tasques escolars se'ls fan feixugues i sovint els desmotiven.
Per aquesta raó, crec que si el mètode d'ensenyament fos molt més audiovisual, i es tinguessin els recursos necessaris per tenir escoles molt més multisensorials implicaria un avenç no només per aquests nens, sinó per tots aquells nens que presenten qualsevol tipus de dificultat.
El fet de no disposar d'aquests recursos complica i dificulta encara més el poder oferir una resposta educativa adequada i correcte pels alumnes amb dificultats i necessitats educatives especials.
Tenint això present, considero que el que és fonamental en aquesta dificultat és una detecció precoç ja que es pot oferir molt més aviat recursos i estratègies a l'alumne per tal que convisqui amb aquesta dificultat, i que no estigui mesos, anys, o ni se l'arribi a diagnosticar i quedi perdut en el camí de l'aprenentatge.
Són fonamentals una intervenció i una reeducació d'aquests alumnes per oferir-los un camí una mica més planer, més adequat i realitzant una educació adaptada a les necessitats pròpies de cada alumne.
dimarts, 29 de maig del 2012
Fase 4: Exposició del Calaix
Durant aquesta setmana, i en petits grups, ja que estic aprofitant les reunions de nivell que realitzen les tutores setmanalment, estic exposant el treballa fet, és a dir, estic exposant als mestres del centre de la utilitat que té aquest calaix, de com el poden utilitzar, de les eines que els hi proporciona, i en definitiva, mostrant el resultat del pràcticum.
En general les valoracions que estic tenint són força positives, ja que tothom està valorant molt positivament aquest material, i en veuen la utilitat, remarcant també la necessitat de fer un treball similar amb d'altres dificultats que van en augment a l'escola, com són el TDAH, Sindrome d'Asperger, ...
Ara caldra anar fent el seguiment i observar si realment el material s'utilitza i n'és profitós i per tant, si compleix l'objectiu.
En general les valoracions que estic tenint són força positives, ja que tothom està valorant molt positivament aquest material, i en veuen la utilitat, remarcant també la necessitat de fer un treball similar amb d'altres dificultats que van en augment a l'escola, com són el TDAH, Sindrome d'Asperger, ...
Ara caldra anar fent el seguiment i observar si realment el material s'utilitza i n'és profitós i per tant, si compleix l'objectiu.
Fase 3: Elaboració del Calaix
La fase 3 del meu projecte intentava elaborar un calaix d'activitats per treballar la dislèxia, amb la intenció de fer tot un buidat d'activitats i exercicis per tal de poder treballar aquesta dificultat en els tres cicles de l'etapa primària.
Per motius de manca de temps, el recull d'activitats no ha pogut ser tant ampli com esperava, i el calaix que he realitzat ha estat fet a base d'exercicis tipus que puguin guiar als mestres a l'hora de fer una intervenció completa i acurada i també que els oriente en les adaptacions metodològiques que puguin fer a l'aula.
Tot i això, el calaix consta de diversos apartats. Ara us numeraré les parts de què consta aquest calaix:
1. Definició de dislèxia.
2. Pautes per als alumnes de Primària.
3. Protocol d'observació per a detectar indicadors de dislèxia.
4. Estratègies metodològiques.
5. Exercicis tipus per treballar trastorns de la lectura.
6. Guia per a les famílies.
Aquests sis punts treballats per cicles són els que formen el calaix de la dislèxia que he dissenyat i creat.
He complementat el calaix amb una bibliografia que ajuda a completar la intervenció amb aquells alumnes que la dislèxia va acompanyada de dificultats d'orientació espacial, de lateralitat, etc.
Per motius de manca de temps, el recull d'activitats no ha pogut ser tant ampli com esperava, i el calaix que he realitzat ha estat fet a base d'exercicis tipus que puguin guiar als mestres a l'hora de fer una intervenció completa i acurada i també que els oriente en les adaptacions metodològiques que puguin fer a l'aula.
Tot i això, el calaix consta de diversos apartats. Ara us numeraré les parts de què consta aquest calaix:
1. Definició de dislèxia.
2. Pautes per als alumnes de Primària.
3. Protocol d'observació per a detectar indicadors de dislèxia.
4. Estratègies metodològiques.
5. Exercicis tipus per treballar trastorns de la lectura.
6. Guia per a les famílies.
Aquests sis punts treballats per cicles són els que formen el calaix de la dislèxia que he dissenyat i creat.
He complementat el calaix amb una bibliografia que ajuda a completar la intervenció amb aquells alumnes que la dislèxia va acompanyada de dificultats d'orientació espacial, de lateralitat, etc.
dissabte, 12 de maig del 2012
Fase 2: Recollida d'informació pràctica del centre
Després d'haver parlat amb l'equip docent les conclusions a les quals arribo a nivell de com es tracta la dislèxia a Primària són les següents:
- No hi ha unes directrius concretes. Això implica que els alumnes que estan diagonosticats amb dislèxia reben una atenció individualitzada, però que cada tutor elabora un seguiment i un reforç sota el seu punt de vista.
- La frase que més m'han repetit és "Cadascú fa el que pot" i evidentment que es fan coses, però no de forma continuada, ni seguint un criteri unificat.
- Per altra banda, a cicle inicial és més difícil identificar alumnes amb dislèxia, ja que algunes de les errades que realitzen els alumnes poden ser fruit del procés inicial de l'aprenentatge de la lectoescriptura, per tant, el que es realitza a c.inicial és més genèric i més concret, i és important que els nens tinguin consciència del que se'ls està demanant. Amb això vull dir que se'ls comença a donar estratègies per tal que puguin anar-se'n ensortint, però han de ser prous madurs per entendre i assimilar els recursos que se'ls està donant, i això passa majoritariament a segon. Tot i això, en aquells casos que s'intueix que pot haver-hi una dificultat en la lectura es realitzen activitats i pautes per tal de treballar-ho el més aviat possible.
-A cicle mitjà és més fàcil identificar als subjectes i es veu clarament i ja es pot fer un diagnòstic que determini si l'alumne té dislèxia.
Es segueixen realitzant activitats que reforcin i contribueixin a donar pautes, estratègies i recursos a l'alumne per tal que pugui anar assolint l'aprenentatge de la lectoescriptura.
També el mestre determina quines adaptacions curriculars són necessaries (en cas que sigui convenient), i les metodològiques, i elabora un Pla Individualitzat per tal que l'alumne pugui assolir els objectius adaptats a les seves necessitats.
- Per últim a cicle superior se segueix amb el Pla Individualitzar que s'ha iniciat en etapes anteriors si és necessari, i les pautes que el mestre determini com a necessaries.
És a dir, al centre hi ha actuacions, i es treballa a fons amb els alumnes però els mestres no segueixen un procés continuat ni complementari en les diferents etapes.
Per aquesta raó considero que, l'elaboració d'aquest calaix serà molt útil ja que guiarà les accions dels docents, i els alumnes tindran una continuació en la intervenció que rebran per part dels mestres i tutors als diversos nivells.
Per últim també destacar, que el gabinet psicopedagògic realitza un seguiment de cada alumne durant el curs, i que en fa la derivació a un centre psicopedagògic especialitzat per tal que també rebi reforç fòra de l'escola. Les famílies són les que determinent i s'encarreguen d'aquest seguiment fòra de l'escola.
- No hi ha unes directrius concretes. Això implica que els alumnes que estan diagonosticats amb dislèxia reben una atenció individualitzada, però que cada tutor elabora un seguiment i un reforç sota el seu punt de vista.
- La frase que més m'han repetit és "Cadascú fa el que pot" i evidentment que es fan coses, però no de forma continuada, ni seguint un criteri unificat.
- Per altra banda, a cicle inicial és més difícil identificar alumnes amb dislèxia, ja que algunes de les errades que realitzen els alumnes poden ser fruit del procés inicial de l'aprenentatge de la lectoescriptura, per tant, el que es realitza a c.inicial és més genèric i més concret, i és important que els nens tinguin consciència del que se'ls està demanant. Amb això vull dir que se'ls comença a donar estratègies per tal que puguin anar-se'n ensortint, però han de ser prous madurs per entendre i assimilar els recursos que se'ls està donant, i això passa majoritariament a segon. Tot i això, en aquells casos que s'intueix que pot haver-hi una dificultat en la lectura es realitzen activitats i pautes per tal de treballar-ho el més aviat possible.
-A cicle mitjà és més fàcil identificar als subjectes i es veu clarament i ja es pot fer un diagnòstic que determini si l'alumne té dislèxia.
Es segueixen realitzant activitats que reforcin i contribueixin a donar pautes, estratègies i recursos a l'alumne per tal que pugui anar assolint l'aprenentatge de la lectoescriptura.
També el mestre determina quines adaptacions curriculars són necessaries (en cas que sigui convenient), i les metodològiques, i elabora un Pla Individualitzat per tal que l'alumne pugui assolir els objectius adaptats a les seves necessitats.
- Per últim a cicle superior se segueix amb el Pla Individualitzar que s'ha iniciat en etapes anteriors si és necessari, i les pautes que el mestre determini com a necessaries.
És a dir, al centre hi ha actuacions, i es treballa a fons amb els alumnes però els mestres no segueixen un procés continuat ni complementari en les diferents etapes.
Per aquesta raó considero que, l'elaboració d'aquest calaix serà molt útil ja que guiarà les accions dels docents, i els alumnes tindran una continuació en la intervenció que rebran per part dels mestres i tutors als diversos nivells.
Per últim també destacar, que el gabinet psicopedagògic realitza un seguiment de cada alumne durant el curs, i que en fa la derivació a un centre psicopedagògic especialitzat per tal que també rebi reforç fòra de l'escola. Les famílies són les que determinent i s'encarreguen d'aquest seguiment fòra de l'escola.
dilluns, 7 de maig del 2012
Material MOLT INTERESSANT
Bona nit,
Us adjunto un enllaç on us podeu descarregar uns pdf que estan molt i molt bé sobre la dislèxia, i que resumeixen força bé, adaptant-lo a cada cicle de l'Etapa primària què és la dislèxia, quines adaptacions són recomanables que fem, uns protocols de detecció, orientacions per dur a terme en la intervenció, consells per les famílies, etc.
Realment és un material molt útil i que m'esta ajudant moltíssim en les meves pràctiques.
http://www.clc.cat/gabinet_premsa.php?i=1&a=a&sit=a1
Us adjunto un enllaç on us podeu descarregar uns pdf que estan molt i molt bé sobre la dislèxia, i que resumeixen força bé, adaptant-lo a cada cicle de l'Etapa primària què és la dislèxia, quines adaptacions són recomanables que fem, uns protocols de detecció, orientacions per dur a terme en la intervenció, consells per les famílies, etc.
Realment és un material molt útil i que m'esta ajudant moltíssim en les meves pràctiques.
http://www.clc.cat/gabinet_premsa.php?i=1&a=a&sit=a1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)